EL INCREÏBLE MÓN DE LES BOTIFARRES
Sempre m'han agradat les botifarres, de tot tipus, ara bé la meua predilecció han estat sempre les de ceba. I mai faig fer el lleig a les botifarres sense ceba. Les mancades de ceba sempre han estat com una cosa de gurmet, de les que cal gaudir i no abusar. Les ceba, són el símbol de la gola, del recel. De ben menut vaig comprendre que el món de les botifarres va lligat com tantes altres coses al món geogràfic, al territori. I així vaig aprendre a distingir els gustos i els aromes de rastres i rastres de botifarres de diferents comarques valencianes. Les de l'Horta sud eren unes botifarres més senyoretes, més de la costa i per tant més condimentades, les de la comarca dels Serrans per allò de la llunyania de la Via Augusta, amb el subdesenvolupament de tants anys i que ara sembla oblidat, eren més pobres i no tenien per capricis. Segons el meu parer cada tipus de botifarra té el seu encant, des de les les que porten pebrella i orenga de les Marines, o les de l'Horta amb llavoretes i pinyonets, a les més austeres com les de les comarques d'interior com les dels Serrans. Però el món de les botifarres no es redueix als components de sang i adjacents, també està la manera de cuinar-les i el lloc que ocupen en certs plats. Per exemple, A les botifarres que són fregides sempre els ha agradat anar acompanyades d'unes faves tendres fregides, som a la vinguda de la tardor, i quan no hi havia de tot, les primeres faves amb llonganissa i botifarra sempre eren un plaer per sopar. També visiten de tant en tant la col, col fregida amb botifarres que ja estem en hivern. Cap al bon temps, a l'hora de sopar, soles en entrepà per sortir a jugar al carrer, o sense presses amb tomaca fregida, menjar un parell de botifarres i sucar amb bona cosa de pa. I és que de botifarres, n'hi ha tot l'any.
Continuarà en el pròxim capítol
